Blog Noticias

Fa uns dies, concloïa el treball iniciat durant l’estiu d’aquest any amb l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) que tenia com a objectiu: assessorar i acompanyar a l’agència en la concreció dels instruments més adequats per executar l’acció humanitària. Aquesta feina s’ha fet analitzant les bones praxis d’altres cooperacions i tenint present tant els aprenentatges de l’ACCD i les seves polítiques, com la idiosincràsia de la cooperació catalana.

Estem molt satisfets pels resultats aconseguits fruit del treball conjunt amb el personal tècnic de l’ACCD i confiem que les opcions identificades es puguin implementar, progressivament, en els propers anys. En Xavier Bartrolí, soci de La Cooperativa Humanitària i principal implicat en aquest projecte, ens comenta que “aquesta feina ha resultat molt satisfactòria perquè, a demés de gaudir-la, sento que la feina feta tindrà un impacte directe en l’agència i en la població a qui s’assisteix”.

El finançament de l’acció humanitària enfronta reptes importants i cal que els donants sàpiguen adequar-se a les noves realitats, identificant mecanismes de finançament que siguin àgils, flexibles, en quantitats suficients i preferiblement amb un element pluriennal, especialment en les respostes a crisis de llarga durada que incorporin l’enfocament del triple nexe.

Els perfils actuals de les crisis humanitàries, molt condicionats pels efectes del canvi climàtic,  combinen emergències sobtades amb crisis de llarga durada. Aquesta realitat requereix la incorporació d’abordatges que posin al centre de l’acció humanitària a les persones, la seva dignitat i la seva protecció, i que abordin causes i conseqüències d’aquestes crisis.

La Cimera Humanitària Mundial de 2016 i el Grand Bargain, també conegut com el Gran Pacte, són fites que han posat de manifest la necessitat d’aquests abordatges, entre els quals trobem la localització de l’ajut i l’enfocament de triple nexe. Donada la importància d’aquestes temàtiques en l’àmbit humanitari actual, es van integrar en aquest assessorament dues sessions formatives presencials, combinades amb una formació prèvia en línia, dedicades a la localització i el triple nexe.

El terme localització, en l’àmbit humanitari, fa referència al procés de reconeixement, respecte i enfortiment del lideratge de les autoritats locals i de la capacitat de resposta de la societat civil en acció humanitària. El principal objectiu de la localització és el de respondre de la millor manera possible a les necessitats de la població afectada per una crisi i preparar els actors locals per a futures respostes. Cal remarcar que els primers a respondre a una crisi és la mateixa comunitat o societat afectada, per tant, resulta indispensable que els donants afrontin el compromís adquirit en el Grand Bargain de destinar un 25% dels fons de l’acció humanitària a les entitats i organitzacions locals. En aquest sentit, creiem que és important trobar la manera de què els fons arribin de forma directa, per tal que puguin contribuir tant a la mateixa resposta com a la millora de les capacitats locals per afrontar possibles noves crisis. Per tal de garantir que es fa un ús responsable i òptim d’aquest finançament, és indispensable que vagi de la mà d’un acompanyament que garanteixi un increment efectiu de capacitats i de qualitat de la preparació i la resposta.

D’altra banda, tenim el triple nexe, un concepte que ha anat evolucionant en les últimes dècades i que fa referència a un abordatge integratiu de l’acció humanitària, l’ajut al desenvolupament i la construcció de la pau.

Aquest és un element que genera força controvèrsia encara, especialment entre els actors humanitaris. Tot i això, avui dia, sembla indispensable abordar des de diferents perspectives les necessitats i problemes presents en una crisi de llarga durada o recurrents, com poden ser poblacions desplaçades, conflictes i situacions de violència cròniques o sequeres i altres catàstrofes naturals quasi habituals i periòdiques, i destinar-hi els recursos necessaris que permetin aquest abordatge integratiu, sense que això suposi renunciar als principis humanitaris que han regit i han de seguir regint l’acció humanitària.

Poder realitzar aquest tipus de feines contribueix al nostre aprenentatge continu i reforça el nostre convenciment de qui som i perquè fem el que fem.